24 d’oct. 2006

Les eleccions catalanes presentades al món

escutCatalunya
En el degoteig d'agendes i informacions "globals", en absència d'un mot pitjor, dissenyades per tal que la nostra memòria activa no superi els tres telenotícies (i qui digui que no que faci un xic d'introspecció), ningú fora dels mèdia catalans, i en relativa mesura espanyols, està fument ni punyetero cas de les coses que monopolitzen els aparells televisius a Catalunya, la qual cosa tampoc no hauria d'estranyar, ja que passa amb pràcticament tots els electorats: ens tenen à la Brecht, "callant en llengües diferents". Lluny de ser una llança trencada en contra de la diversitat lingüística, que celebro entusiasta des de Bel·la Txao, pretén donar compte d'una relativització i una cura d'humilitat que ens serien molt necessàries, en una conjuntura com l'actual i, per extensió, en moltes d'altres...

A tall correctiu, un bon article de l'amic Rutxer sobre les eleccions centrat en els candidats presentats per a gent de fora. I, a més a més, ja que els darrers anys no s'ha parlat d'altra cosa, valdria la pena, com a distracció d'una campanya massa centrada en exabruptes i massa poc en propostes estratègiques amb visions clares de present i futur, fer una ulladeta a l'Estatut d'autonomia novet novet, tal i com ha quedat després de tots els processos i retocs, a la llum sobretot de la correlació de forces que hi ha donat lloc, no?

Per si en voleu opinar amb amics de fora o amb altres llengües de manera informada, en línia hi trobareu les versions següents: castellana, aranesa, anglesa, euskera i italiana. Apa, perquè després diguin que no es pot parlar de tot...

18 d’oct. 2006

La decadència de les sub-élites

Marededeu, que se'n podria dir...

En aquests dies, les notis sobre la represa multimilionària de la TV gratuïta (que si daily-me's, que si broadcast-yourself's) per part de Google reedita les preocupacions per la descoberta de noves possibilitats mooolt rendibles del (mal) anomenat web 2.0 (que, si més no, queda bé i cotitza).

El que s'obvia sovint són les conseqüències, i faré un exemple concret:

Jo, sense TV per satèl·lit, mai hagués pogut accedir a un programa italià com Le Iene, amb una política editorial qüestionable i més que dubtosa però amb un reportatge que bé valdria a anomenar perla:

Vegeu com d'informats estan els parlamentaris italians sobre les qüestions del món

Apa, ja us ho he dit i ja podeu entendre el títol, doncs
Salut!