Sobre els orígens del mot Catalunya

Estic, de fa temps, enfenyat barrinant d'on ve aquest nom tan estrany que és lligat al territori d'on sorgí la llengua en què és fet aquest bloc. Avui mateix he vist una compilació ben extensiva (@ Es Poblat Talaiòtic) de la major part de teories que jo havia sentit, ençà i dellà, fins ara.

Jo tindria una hipòtesi addicional i potencialment (a títol intuïtiu, però) esclaridora:

Català i Catalunya, coextensivament designades amb la Marca Hispànica podrien no ser sinó els equivalents àrabs de denominacions relacionades a aquesta realitat marquesana o de frontera.

Jo em basaria (no ho tinc recolzat per cap document de res) en el verb àrab Q-T-L, recollit a l'alcorà i que vol dir lluitar i fins i tot crec que matar. El masdar (forma nominal) d'aquest verb es podria transliterar com a qitàalun (on la pronúncia de la T es podria aproximar a TH), que significa 'enfrontament, combat'.

Penso (penso) que, per extensió i d'acord amb el nostre naixement-transfigurament com a poble en un context d'allò més bel·licós, es podria parlar de 'terra de combat' o 'el país de les batalles', que lliga amb el concepte marquesà.

A més, jo entenc que el llegat semític pugui haver estat negligit amb criteris diversos irrespectuosos de la veritat (em refereixo a èpoques passades).

M'agradaria que algú m'ho contrastés.