18 de set. 2007

Apunts de reflexió per al septenni (I)

Queda encetat el septenni independentista.

Breument, per ara:
Aquest estiu ha proposat a Bel·la Txao un còctel d'impressions, fets, idees i informacions que han detonat, si goso, una sortida de l'armari en aquest sentit. Total: en els propers dies proposarem l'adhesió a la xarxa de blocs sobiranistes (per tal com ens expressem des del codi català i el marc de referència universal on cal existir) i mirarem de veure com afegir-nos a campanyes i projectes de validesa i respecte que duguin, per ara, les 4 províncies que configuren l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya adscrita a l'actual Reino de España a autodeterminar-se, per assolir un autèntic autogovern no sucursalista ni ocupat en el concert de les nacions i els seus agregats.

Enllà d'arguments i filípiques ad personam (o contra personam, de gran baixesa baixpassional, tan freqüents en nostres temps), 2014 representa per als catalans una data mística, messiànica i de, no adjectivaré més, esperança.
Per ara, basti.
Vull deixar penjats dos enllaços a articles que he trobat recentment (un de recent, l'atre no tant) i que penso usar per articular (mai millor lligat) (o sí) l'actitud que guiarà Bel·la Txao en aquests anys que vénen.
L'un és un article de Carles Toronjo al Tribuna Catalana avui mateix.
L'altre, de Pier Paolo Pasolini, publicat al Corriere della Sera el 1973.
Els deixo indicats i injutjats, per ara. Salut i República!