24 de febr. 2008

Hivern teatral


De fa dies que estem covant una nova manera d'experimentar la cultura. Nova, que dius nova, no del tot. Bé, vistos els hàbits dels darrers temps, ben nova que és. Pel que pagues per un cinema futurrrista i distòpic multimegaunmuntdesales on les crispetes et deixen regust de robocop o flaire de maduixes sintètiques, ens hem plantat a alguns teatres i hem recuperat el valor de l'instant, del vagit expressiu d'un home, d'un personatge, d'una disfressa, d'una història irrepetible. En aquests dies on tot és mèdia, és impagable experimentar el directe; només hi ha aire entre tu i l'escena, t'entren directe al cap els crits (i els ensurts!), les sorpreses a lloure... Beure's un got de llet fresca després de la desnatada de cal Pasqual, ves què! Aixines és la diferència, que no el color, que no n'hi ha...


Efectivament, hi ha vida més enllà de la xarxa i per damunt les grapes del grangermà...