6 de març 2008

El vil lingüisme segons Ramon Cavaller Triay

M'agradaria compartir amb els dos lectors d'aquest bloquet el següent article d'en Ramon Cavaller (no sé com va, de permisos, el tot, però crec que li n'interessarà que sigui (més) difós), que m'ha arribat mitjançant l'InfoMigjorn, sempre trempat:

3. Ramon Cavaller Triay - EL VIL LINGÜISMO Enviat per: "InfoMigjorn" infomigjornatelefonicapuntnet Data: Dc, 5 de Mar, 2008 2:05 pm
InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana________________
.........................[4.200 membres]..........................
Enviat a InfoMigjorn per Ramon Cavaller_____________________

EL VIL LINGÜISMO
Ramon Cavaller
La situació d'un estat amb diferents llengües no és rar en el mapa del món. Els estats s'han fet tallant pobles i ètnies i s'han format, a través del anys, a base de guerres. I després de cada guerra, un tractat de pau que ha fet moure les fronteres de dalt a baix o de dreta a esquerra. L'estat intenta de diverses nacions, fer-ne una.
La política lingüística d'un estat pot consistir en respectar els territoris lingüítics sense imposar una llengua damunt les altres.
Tenim els exemples de l'estat suís, belga, canadenc, finlandès, etc. on cada territori és independent de l'altre.
"Cadascú a ca seva i Déu per tot"
L'altre mètode és el de tipus borbònic, francès: Enfortir sense contemplacions una llengua que es menja les altres existents (la glossofàgia)
L'Estat Espanyol (com el turc, el romanès, el búlgar, el grec) ha seguit el model francès.
Actualment, amb la dita democràcia, l'esperit centralista continua ben vigent.
Mètodes de l'Estat Espanyol per a acabar amb la llengua catalana
a) Declarar el castellà oficial a dins tot l'Estat.
A partir de l'arribada dels Borbons (1714) es declara la llengua de Castella oficial a tots els regnes de la monarquía. Els d'Europa i els d'Ultramar.
b) Prohibir la llengua catalana.
A través dels segles, les intervencions de l'Estat Espanyol i l'Estat Francès en contra del català han estat contínues. Sobre el tema hi ha una extensa bibliografia.
c) Invadir el país amb persones castellanoparlants.
En època de l'industrialisme, amb gent treballadora del Sud de la península, ara amb immigrants de Sudamèrica. Les tongades d'immigrants s'han succeït en època moderna.
Un altre mètode ha estat incorporar, en el segle XIX, una part de Castella al territori català de València (les regions d'Utiel i Requena: la València Castellana)
Arribada la democràcia:
d) Legalitzar el bilingüisme.
Això suposa que tot catalanoparlant té l'obligació de parlar castellà, en canvi un castellanoparlant pot anar per tot sense dir un mot en català. Així els polítics que es guanyen el sou en el nostre territori poden passar d'integrar-se i donar exemple als altres immigrants.
D'això també se'n diu VIL LINGÜISMO.
Un nen castellanoparlant és atès arreu de l'Estat Espanyol
Un nen catalanoparlant només ho serà als Països Catalans, si va a viure a la resta de l'estat no trobarà uns condicionaments que li permetin mantenir la seva llengua.
e) Crear un macro Ministerio de Cultura a Madrid que es gasten els nostres diners fomentant en forma desproporcionada la cultura de l'Estat. Les altres tres cultures, no han de menester d'un tal Ministerio..
f) En la projecció exterior ignorar l'existència del català.
Televisió Espanyola Internacional, per cable, que arriba a tot el món, ignora les altres llengües de l'Estat. Un bolivià que veu la TVE a Bolívia, quedarà sorprès quan vengui a Mallorca com a immigrant, i escolti el català per primera vegada.
g) Posar polítics ineficients.
Dintre de la "Normalització interior i Projecció exterior de la Cultura Catalana" s'han creat organismes d'una gran ineficiència; hi ha hagut una majoria de gent irresponsable que han ocupat llocs i han presumit de títols, però a l'hora d'actuar han canviat ben poques coses (Demanar a Madrid, per exemple, el tros de coca que ens correspon a TVE internacional)
Un altres exemple és que, pel febrer del 2008, Antich, President de les Balears, s'adreça a un públic de milers de persones, a Palma, en castellà. La presència del president Zapatero, l'impedeix d'emprar la llengua oficial de l'illa: el català.
Quin exemple per a un immigrant nouvingut que es vulgui integrar!
h) Fomentar l'actitut de rebuig dels forasters que viuen i treballen a les Balears.
El partit polític mallorquí ASI fomenta a Mallorca la no integració.
El cas és semblant als Països Bàltics: Estònia, Letònia i Lituània. Malgrat que han aconseguit independència completa tenen gran dificultat a assimilar els habitants russos de tota la vida que no volen aprendre les respectives llengües, cosa necessària, si volen tenir el passaport dels països respectius.
i) Crear la parcel.lació de la llengua i donar vigència als dialectes. Els polítics, ignorants en filologia, han declarat el valencià com a Llengua valenciana, cosa que mai farien amb l'andalús o l'argentí. L'Estat Espanyol és gelós en mantenir la unitat de la llengua castellana en totes les seves nombrosíssimes parles i les ha batejades totes amb la tapadora de "Español".
I ara una explicació:
La diglòssia és una situació de bilingüisme en què un idioma té un major prestigi social que un altre.
La diglòssia significa la situació d'una llengua A i una llengua B.
La llengua A és la de l'exèrcit, els jutjats, els negocis, etc. És la llengua del poder.
La llengua pren uns trets masculins. És la llengua forta, ferma, vigorosa. És el mascle, "el macho".
La llengua B té trets femenins: és la llengua dolça, dels avis, de les cançons de bressol.
El castellà, als Països Catalans és la llengua A i el català és la llengua B.
A Puerto Rico, que pertany a Estats Units, l'anglès és la llengua A i el castellà (anomenat "boricúa") és la llengua B.
Una de les dificultats de l'aprenentatge del català per a un estranger és la situació de diglòssia, dificutats que no trobarà si vol aprendre anglès o castellà o francès. Tot llengües SÚPER A.
La culpa d'això no és nostra, dels qui hem nascut aquí, dels qui estimam amb un desesperat dolor i defensam amb totes les forces aquesta nostra terra.
Un dret ben humà i ben noble.