29 de gen. 2008

Europa es debat (ens rebat)

Transcric la meva petita contribució al debat que està endegant la Comissió Europea amb els ciutadans europeus (en aquest lloc web: http://forums.ec.europa.eu/debateeurope que, avui era notícia, està moderat en 24 idiomes: 23 oficials i el català). Sense (més) comentaris (que els que enganxo):

"És evident que, com a catalanòfons, l'aspecte més notori del greuge que patim si es parla de diversitat és el lingüístic. També és evident que la Comissió compta entre les seves files, no tan sols un cert nombre de gent molt sensibilitzada sinó directament activistes. Ara bé: no ens hem d'enganyar. La UE ens parla amb Directives i Reglaments, bàsicament. Un fòrum en català és com el dia de la dona: hi ha 364 dies l'any per a l'home.
El fet principal resta: els drets lingüístics dels catalanoparlants no estan reconeguts, tan sols parcialment legitimats en remot; és a dir, hi ha un cert estrat estatal i comunitari que reconeix la irreductibilitat d'algunes esferes de la "catalanofonia". Quan des de la UE (i des que hi ha el Comissari Orban no ha millorat ni un àpex) s'emprenen mesures d'aquesta flamant etiqueta "fomentar el multilingüisme", es tracta d'un multilingüisme fictici i estratificador. A Europa s'hi parlen poques llengües: unes 200 i escaig.
Però, mentre crees el gran club de les cinc o sis fortes que han de sobreviure al proper embat unificador (que deu estar al caure) (parlariem d'anglès, francès, alemany, castellà, italià i polonès), ja està bé consolidar un càrtel on el filtre sigui "hi ha un estat darrere" (és evident que, per a nosaltres, no és el cas: no tenim l'estat espanyol darrere); un càrtel a 23 fora del qual som la comunitat lingüística més perjudicada, la gran absent, independentment de la línia d'acció de la Internacional a què miris per orientar-te i de les estadístiques que remenis.
Estàs permetent que ens ofegui un missatge del tipus "hmm, estava pensant estudiar alguna llengua útil, tipus maltès o gaèlic, però no, el català no, que no és ni oficial". Sapigueu que això és pervers i acabarà per suscitar rebuig. El parlant de català mai ha renunciat a la seva vocació cívica, mai ens ha anat bé acotar el cap i dir "a partir d'ara, deixarem de ser catalanoparlants i passarem a ser catalanosilents (algú hi feia referència l'altre dia)". No.
Encara diria més: aquesta línia argumental la mantenim no perquè no vulguem transigir en qüestions com ara la necessitat d'un espai públic mínimament sincronitzat, o de la importància de la comunicació a l'interior d'Europa. I tant, que sí. Però la nostra comunitat lingüística no vol copets a l'esquena de ningú; mentre persisteixi un règim lingüístic oficial de 23 llengües (i puja que puja), amb les consegüents més de 400 combinacions lingüístiques possibles creuades i tot el què això comporta, nosaltres també volem ser-hi.
Amb, o sense, el vistiplau del ministre de torn, vicepresident parlamentari o comissari que toqui. Quan tots parlarem llatí o anglès o esperanto (o castellà, per què no?), ja en parlarem, però fins aleshores, ni pensaments de cedir en la nostra demanda. I aquest moviment, parlo ara d'observador, no anirà a menys, o sigui que suggereixo respostes que deixin enrere les mitges tintes i els universos confusos virtuals de "en quatre clics ho sabràs tot sobre l'estatus del català a la UE i bon vent!".
Què passa? Que el meu vot val menys que el d'un castellà o d'un francès o un irlandès? Semblaria evident, si ho jutgem per la llengua. Què passa? Que els eurodiputats catalans són menys dignes representants que els seus homòlegs d'altres terres? Amb quina tranquil·litat, doncs, se'ls despatxa l'honorable Pöterring dient que tururut!, i que ja se'n parlarà la propera legislatura? Després no ens estranyem de les xifres i els desencants que patim pel nostre cantó d'Europa per aquests temes...
Agrairé qualsevol resposta de qui sigui: però no vull ni sentir parlar del memoràndum de l'estat espanyol de 2005, perquè allò mereix un altre missatge menys contingut i serè.
I sí, és flagrant que el català no sigui oficial al Congrés dels Diputats del, no ho oblidem, "Reino de España" ni tingui esperances de començar a ser-ho properament (ni com a promesa a les campanyes ja encetades, ves per on!); però això parla de la nostra condició d'espanyols de 2a, que jo sàpiga a Europa encara no se'ns havia deixat entendre clarament en aquests termes... Jo, europeu de 2a, no ho vull ser. I que no vingui gaire gent a donar-me lliçons d'europeïtat, que en sortiria escaldat (de bon rotllo, clar); ni d'europeisme, tampoc; però la UE, si ha de ser, no serà sobre les esquenes i a esquenes dels catalans: o l'una o l'altra, però, parafrasejo, Europa serà catalana o no serà."