29 de juny 2007

Oi tant que ven

El catalanista insatisfet té dos tallants, és voluble i passional (collons, com plou!), però a més a més ven i de quina manera.

Altrament, no m'explico la boletada de corrents polítics que miren de renovar, redefinir, reexplicar als àngels, rellançar, retocar els nassos, reincidir en... el catalanisme. Tot de cara a unes generals que pot passar-hi de tot i algun entronat es pot endur una bufa molt més tronada que no s'espera.

Sense ànim de lucre ni exhaustivitat, heus-ne algun especimen, amb sorts i horitzons diferents i que no goso qualificar nom enllà:

(neo)Obiolisme: http://www.noucicle.org/obiols/

Carreterisme: http://www.reagrupament.cat/

Esquerra independentista: http://esquerraindependentista.cat/

Sobirania i Progrés: http://www.sobiraniaiprogres.cat/

Per no fer la història massa llarga, em referiré a un clàssic de la filmografia britànica: La vida de Brian, crec que prou eloqüent per si sol.

De tota manera, aquí hi ha un mercat, oi? i ningú no vol perdre pistonada, tu.