Queda encetat el septenni independentista.
Breument, per ara:
Aquest estiu ha proposat a Bel·la Txao un còctel d'impressions, fets, idees i informacions que han detonat, si goso, una sortida de l'armari en aquest sentit. Total: en els propers dies proposarem l'adhesió a la xarxa de blocs sobiranistes (per tal com ens expressem des del codi català i el marc de referència universal on cal existir) i mirarem de veure com afegir-nos a campanyes i projectes de validesa i respecte que duguin, per ara, les 4 províncies que configuren l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya adscrita a l'actual Reino de España a autodeterminar-se, per assolir un autèntic autogovern no sucursalista ni ocupat en el concert de les nacions i els seus agregats.
Enllà d'arguments i filípiques ad personam (o contra personam, de gran baixesa baixpassional, tan freqüents en nostres temps), 2014 representa per als catalans una data mística, messiànica i de, no adjectivaré més, esperança.
Per ara, basti.
Vull deixar penjats dos enllaços a articles que he trobat recentment (un de recent, l'atre no tant) i que penso usar per articular (mai millor lligat) (o sí) l'actitud que guiarà Bel·la Txao en aquests anys que vénen.
L'un és un article de Carles Toronjo al Tribuna Catalana avui mateix.
L'altre, de Pier Paolo Pasolini, publicat al Corriere della Sera el 1973.
Els deixo indicats i injutjats, per ara. Salut i República!
18 de set. 2007
29 de juny 2007
Oi tant que ven
El catalanista insatisfet té dos tallants, és voluble i passional (collons, com plou!), però a més a més ven i de quina manera.
Altrament, no m'explico la boletada de corrents polítics que miren de renovar, redefinir, reexplicar als àngels, rellançar, retocar els nassos, reincidir en... el catalanisme. Tot de cara a unes generals que pot passar-hi de tot i algun entronat es pot endur una bufa molt més tronada que no s'espera.
Sense ànim de lucre ni exhaustivitat, heus-ne algun especimen, amb sorts i horitzons diferents i que no goso qualificar nom enllà:
(neo)Obiolisme: http://www.noucicle.org/obiols/
Carreterisme: http://www.reagrupament.cat/
Esquerra independentista: http://esquerraindependentista.cat/
Sobirania i Progrés: http://www.sobiraniaiprogres.cat/
Per no fer la història massa llarga, em referiré a un clàssic de la filmografia britànica: La vida de Brian, crec que prou eloqüent per si sol.
De tota manera, aquí hi ha un mercat, oi? i ningú no vol perdre pistonada, tu.
Altrament, no m'explico la boletada de corrents polítics que miren de renovar, redefinir, reexplicar als àngels, rellançar, retocar els nassos, reincidir en... el catalanisme. Tot de cara a unes generals que pot passar-hi de tot i algun entronat es pot endur una bufa molt més tronada que no s'espera.
Sense ànim de lucre ni exhaustivitat, heus-ne algun especimen, amb sorts i horitzons diferents i que no goso qualificar nom enllà:
(neo)Obiolisme: http://www.noucicle.org/obiols/
Carreterisme: http://www.reagrupament.cat/
Esquerra independentista: http://esquerraindependentista.cat/
Sobirania i Progrés: http://www.sobiraniaiprogres.cat/
Per no fer la història massa llarga, em referiré a un clàssic de la filmografia britànica: La vida de Brian, crec que prou eloqüent per si sol.
De tota manera, aquí hi ha un mercat, oi? i ningú no vol perdre pistonada, tu.
La transició i els seus pollastres
Segons aquest article publicat a l'AVUI d'avui (electrònica) la pràtica totalitat dels catalans estan satisfet amb com va anar el procés de transició espanyola...
Quèeeee???
Sí, literalment, l'article (diguem-ne noti):
"De l'estudi es desprèn que la gran majoria de catalans (83,5%) considera "satisfactòria" la manera com es va dur a terme la transició espanyola a la democràcia"
Coneixent com conec i miei polli (catalanets i catalanetes) deu:
a) tractar-se d'una broma arrauxada
b) tractar-se d'assenyada i sàbia resignació i conformitat (flagell! quissss!) comparant-ho amb com haurien pogut sortir escaldats, a mans d'uns cruents ben coneguts (més per ells que per mi, fill de la "democràcia" que anem votant...
Opto per un a) modulat, perquè hi hagi algú interessat a la màxima difusió de dades oficials edulcorades à la honda-satisfacción en pro de la continuïtat d'un règim que, fet i fet, tampoc es vol trinxar (és cert que en termes de benestar material aparent els arguments de tecnooptimistes i de gent que té a perdre són pregnants...)
De tota manera, volia manifestar el meu estupor, res, per un parell de detalls nimis: no se'ns reconeix la oficialitat plena de la llengua catalana; tenim un cap d'estat que ha jurat i MAI ABJURAT els principis del franquisme; els nostres litorals foten més pena que riure; el nostre primer sector econòmic és el totxo, seguit del turisme, tot uns baluarts de la societat responsable de demà... e t c en fi!
Quèeeee???
Sí, literalment, l'article (diguem-ne noti):
"De l'estudi es desprèn que la gran majoria de catalans (83,5%) considera "satisfactòria" la manera com es va dur a terme la transició espanyola a la democràcia"
Coneixent com conec i miei polli (catalanets i catalanetes) deu:
a) tractar-se d'una broma arrauxada
b) tractar-se d'assenyada i sàbia resignació i conformitat (flagell! quissss!) comparant-ho amb com haurien pogut sortir escaldats, a mans d'uns cruents ben coneguts (més per ells que per mi, fill de la "democràcia" que anem votant...
Opto per un a) modulat, perquè hi hagi algú interessat a la màxima difusió de dades oficials edulcorades à la honda-satisfacción en pro de la continuïtat d'un règim que, fet i fet, tampoc es vol trinxar (és cert que en termes de benestar material aparent els arguments de tecnooptimistes i de gent que té a perdre són pregnants...)
De tota manera, volia manifestar el meu estupor, res, per un parell de detalls nimis: no se'ns reconeix la oficialitat plena de la llengua catalana; tenim un cap d'estat que ha jurat i MAI ABJURAT els principis del franquisme; els nostres litorals foten més pena que riure; el nostre primer sector econòmic és el totxo, seguit del turisme, tot uns baluarts de la societat responsable de demà... e t c en fi!
25 de juny 2007
... e la nave va!
Així s'anomenava una exposició que, fa unes setmanes, commemorava el cinquantenari de la signatura dels Tractats de Roma: "e la nave va"
Efectivament, al cap de ben poc, la "nave è andata" i ja no l'hem tornada a veure. Ignar de si es tracta d'un nou concepte d'exposició itinerant-navegant, em va semblar premonitòria aquesta sobtada absència del buc insígnia de l'europeisme que, amb penes i treballs, semblava haver imposat el paradigma supranacional. Miratge?
Aquest cap de setmana passat, en acabar el minimaratonià Consell Europeu de caps d'estat i de govern (aquella estranya trobada de les altes parts contractants del xiringuet europeu, 4 cops l'any) que, en principi i per regla general, ha de donar impuls polític màxim a les empreses comunitàries de tota mena, vaig tenir una, escaientment mini, epifania.
El futur, que s'assembla a fotut en el meu dialecte, pinta magre per a les vaques europeistes que, "à la ni putes ni soumises" podríem caratular de "ni somrients ni sagrades" (amb molta menys menestralia).
Ras i curt (el meu cap es perd en prolegòmens quan diu negre-sobre-blanc; com s'han d'entendre ells!): la plana major de l'estatàlia europea, hereus administratius dels antics règims imfulats (qui gaullià, qui bismarckià), tots postrant-se davant d'un ens de baixesa integral, minusquammoral...
La cosa aquella doble que duu les regnes del país cristianíssimament eslau el nom del qual ens agermana(ria) ja ha fet molt més contra el projecte europeu que vint d'aquelles temudes Turquies a sabre alçat amb què tant ens han volgut distreure de l'imprestança del context institucional dit de "Niça" (el tractat) amb què ja fa massa anys que intentem fer veure que es pot anar tirant. I és que no.
Jo me'n lamento, però algú hauria de collir aquest missatge i, amb una mica més de força que el president Prodi (amb molts problemes domèstics) hauria de prémer per l'únic camí endavant: la subintegració. Queda dit. Salut!
Efectivament, al cap de ben poc, la "nave è andata" i ja no l'hem tornada a veure. Ignar de si es tracta d'un nou concepte d'exposició itinerant-navegant, em va semblar premonitòria aquesta sobtada absència del buc insígnia de l'europeisme que, amb penes i treballs, semblava haver imposat el paradigma supranacional. Miratge?
Aquest cap de setmana passat, en acabar el minimaratonià Consell Europeu de caps d'estat i de govern (aquella estranya trobada de les altes parts contractants del xiringuet europeu, 4 cops l'any) que, en principi i per regla general, ha de donar impuls polític màxim a les empreses comunitàries de tota mena, vaig tenir una, escaientment mini, epifania.
El futur, que s'assembla a fotut en el meu dialecte, pinta magre per a les vaques europeistes que, "à la ni putes ni soumises" podríem caratular de "ni somrients ni sagrades" (amb molta menys menestralia).
Ras i curt (el meu cap es perd en prolegòmens quan diu negre-sobre-blanc; com s'han d'entendre ells!): la plana major de l'estatàlia europea, hereus administratius dels antics règims imfulats (qui gaullià, qui bismarckià), tots postrant-se davant d'un ens de baixesa integral, minusquammoral...
La cosa aquella doble que duu les regnes del país cristianíssimament eslau el nom del qual ens agermana(ria) ja ha fet molt més contra el projecte europeu que vint d'aquelles temudes Turquies a sabre alçat amb què tant ens han volgut distreure de l'imprestança del context institucional dit de "Niça" (el tractat) amb què ja fa massa anys que intentem fer veure que es pot anar tirant. I és que no.
Jo me'n lamento, però algú hauria de collir aquest missatge i, amb una mica més de força que el president Prodi (amb molts problemes domèstics) hauria de prémer per l'únic camí endavant: la subintegració. Queda dit. Salut!
26 de maig 2007
Sobre els orígens del mot Catalunya
Estic, de fa temps, enfenyat barrinant d'on ve aquest nom tan estrany que és lligat al territori d'on sorgí la llengua en què és fet aquest bloc. Avui mateix he vist una compilació ben extensiva (@ Es Poblat Talaiòtic) de la major part de teories que jo havia sentit, ençà i dellà, fins ara.
Jo tindria una hipòtesi addicional i potencialment (a títol intuïtiu, però) esclaridora:
Català i Catalunya, coextensivament designades amb la Marca Hispànica podrien no ser sinó els equivalents àrabs de denominacions relacionades a aquesta realitat marquesana o de frontera.
Jo em basaria (no ho tinc recolzat per cap document de res) en el verb àrab Q-T-L, recollit a l'alcorà i que vol dir lluitar i fins i tot crec que matar. El masdar (forma nominal) d'aquest verb es podria transliterar com a qitàalun (on la pronúncia de la T es podria aproximar a TH), que significa 'enfrontament, combat'.
Penso (penso) que, per extensió i d'acord amb el nostre naixement-transfigurament com a poble en un context d'allò més bel·licós, es podria parlar de 'terra de combat' o 'el país de les batalles', que lliga amb el concepte marquesà.
A més, jo entenc que el llegat semític pugui haver estat negligit amb criteris diversos irrespectuosos de la veritat (em refereixo a èpoques passades).
M'agradaria que algú m'ho contrastés.
Jo tindria una hipòtesi addicional i potencialment (a títol intuïtiu, però) esclaridora:
Català i Catalunya, coextensivament designades amb la Marca Hispànica podrien no ser sinó els equivalents àrabs de denominacions relacionades a aquesta realitat marquesana o de frontera.
Jo em basaria (no ho tinc recolzat per cap document de res) en el verb àrab Q-T-L, recollit a l'alcorà i que vol dir lluitar i fins i tot crec que matar. El masdar (forma nominal) d'aquest verb es podria transliterar com a qitàalun (on la pronúncia de la T es podria aproximar a TH), que significa 'enfrontament, combat'.
Penso (penso) que, per extensió i d'acord amb el nostre naixement-transfigurament com a poble en un context d'allò més bel·licós, es podria parlar de 'terra de combat' o 'el país de les batalles', que lliga amb el concepte marquesà.
A més, jo entenc que el llegat semític pugui haver estat negligit amb criteris diversos irrespectuosos de la veritat (em refereixo a èpoques passades).
M'agradaria que algú m'ho contrastés.
1 de nov. 2006
Hotel Ruanda
Sobren les paraules per fer brillar l'absència de dignitat d'Europa (i, per extensió, dels europeus que hi viuen) en tractar amb Àfrica. Punt.
24 d’oct. 2006
Les eleccions catalanes presentades al món
En el degoteig d'agendes i informacions "globals", en absència d'un mot pitjor, dissenyades per tal que la nostra memòria activa no superi els tres telenotícies (i qui digui que no que faci un xic d'introspecció), ningú fora dels mèdia catalans, i en relativa mesura espanyols, està fument ni punyetero cas de les coses que monopolitzen els aparells televisius a Catalunya, la qual cosa tampoc no hauria d'estranyar, ja que passa amb pràcticament tots els electorats: ens tenen à la Brecht, "callant en llengües diferents". Lluny de ser una llança trencada en contra de la diversitat lingüística, que celebro entusiasta des de Bel·la Txao, pretén donar compte d'una relativització i una cura d'humilitat que ens serien molt necessàries, en una conjuntura com l'actual i, per extensió, en moltes d'altres...
A tall correctiu, un bon article de l'amic Rutxer sobre les eleccions centrat en els candidats presentats per a gent de fora. I, a més a més, ja que els darrers anys no s'ha parlat d'altra cosa, valdria la pena, com a distracció d'una campanya massa centrada en exabruptes i massa poc en propostes estratègiques amb visions clares de present i futur, fer una ulladeta a l'Estatut d'autonomia novet novet, tal i com ha quedat després de tots els processos i retocs, a la llum sobretot de la correlació de forces que hi ha donat lloc, no?
Per si en voleu opinar amb amics de fora o amb altres llengües de manera informada, en línia hi trobareu les versions següents: castellana, aranesa, anglesa, euskera i italiana. Apa, perquè després diguin que no es pot parlar de tot...
18 d’oct. 2006
La decadència de les sub-élites
Marededeu, que se'n podria dir...
En aquests dies, les notis sobre la represa multimilionària de la TV gratuïta (que si daily-me's, que si broadcast-yourself's) per part de Google reedita les preocupacions per la descoberta de noves possibilitats mooolt rendibles del (mal) anomenat web 2.0 (que, si més no, queda bé i cotitza).
El que s'obvia sovint són les conseqüències, i faré un exemple concret:
Jo, sense TV per satèl·lit, mai hagués pogut accedir a un programa italià com Le Iene, amb una política editorial qüestionable i més que dubtosa però amb un reportatge que bé valdria a anomenar perla:
Vegeu com d'informats estan els parlamentaris italians sobre les qüestions del món
Apa, ja us ho he dit i ja podeu entendre el títol, doncs
Salut!
En aquests dies, les notis sobre la represa multimilionària de la TV gratuïta (que si daily-me's, que si broadcast-yourself's) per part de Google reedita les preocupacions per la descoberta de noves possibilitats mooolt rendibles del (mal) anomenat web 2.0 (que, si més no, queda bé i cotitza).
El que s'obvia sovint són les conseqüències, i faré un exemple concret:
Jo, sense TV per satèl·lit, mai hagués pogut accedir a un programa italià com Le Iene, amb una política editorial qüestionable i més que dubtosa però amb un reportatge que bé valdria a anomenar perla:
Vegeu com d'informats estan els parlamentaris italians sobre les qüestions del món
Apa, ja us ho he dit i ja podeu entendre el títol, doncs
Salut!
28 de jul. 2005
La por de viatjar
Caram, tu, quines ganes tenen de retenir-nos en les nostres contrades...
Per què serà...?
Si Marco Polo i els grans mercants de l'índic aixequessin el cap, es farien creus (o potser massa bé que s'hi coneixerien) de com s'està posant el pati...
Els problemes del món no se solventen anulant viatges a Egipte, no trobes?
Apa, apunt i punt
Per què serà...?
Si Marco Polo i els grans mercants de l'índic aixequessin el cap, es farien creus (o potser massa bé que s'hi coneixerien) de com s'està posant el pati...
Els problemes del món no se solventen anulant viatges a Egipte, no trobes?
Apa, apunt i punt
10 de juny 2005
30 de maig 2005
Bé, el Portalet comença a créixer
Habemus Sitem
De moment, la tenim hospedada a http://innovation.zn.be
Però tot arribarà...
Salut!
De moment, la tenim hospedada a http://innovation.zn.be
Però tot arribarà...
Salut!
28 d’oct. 2004
Nou Dip
Dip? Diari personal. Ja cal, això? Bé, deixem-ho estar, deu ser aquestes ganes de portar la contrària a la majoria, inscrita, jo creia que només en mi, però veig que en les venes de la majoria de gent d'aquest arc llatinet que de vegades em fa sentir enyorat i de vegades m'esparvera...
Això, que dip nou vida nova, no? Algun dia arribarem a l'absurd entre els noms i les coses, i mentre això arriba... Doncs jo m'he fet un blog (perdoneu-me, no sé el què em faig), un dip interficiat totalment en català, la qual cosa esdevé simpàtica tenint en compte la meva negadesa tècnica natural.
Guaiteu, guaiteu, és aqu@:
http://www.lamevaweb.info/653
I res, que si per cas ja aniré explicant les meves belgades quan comencin a tenir sentit enllà de les meves rebequeries perquè, de teves a meves, millor controlar pensaments i per tant paraules, fets, costums valors i finalment destins, que, per exemple, caure en els porcins llots de purins d'una escatoesprial descendent, en un pou no sense fons, amb un fons com l'avantdescrit... ai ecs!
Torno
Això, que dip nou vida nova, no? Algun dia arribarem a l'absurd entre els noms i les coses, i mentre això arriba... Doncs jo m'he fet un blog (perdoneu-me, no sé el què em faig), un dip interficiat totalment en català, la qual cosa esdevé simpàtica tenint en compte la meva negadesa tècnica natural.
Guaiteu, guaiteu, és aqu@:
http://www.lamevaweb.info/653
I res, que si per cas ja aniré explicant les meves belgades quan comencin a tenir sentit enllà de les meves rebequeries perquè, de teves a meves, millor controlar pensaments i per tant paraules, fets, costums valors i finalment destins, que, per exemple, caure en els porcins llots de purins d'una escatoesprial descendent, en un pou no sense fons, amb un fons com l'avantdescrit... ai ecs!
Torno
20 de jul. 2004
Autors per al scriv
En aquest apartat miro de recollir i tractar els autors que ens agraden, que penso que aporten alguna cosa al pensament, als sentiments, a les sensacions, en resum a les pensacions...
No vull pretendre fer creure que el què dic sigui cert, ni tampoc representatiu, això es veu fent un parell de nombres a costat:
Per cada dia que passes, el mundus en passa més de 6.000.000.000 (a bon entenedor...)
Res, voici el llistat de gent literada que desperta interessos:
Monzó, Mendoza, Kundera, Neruda, Calvino, Barril,
I els morts literats que els els desperten a ells:
Shakespeare, Cervantes, Dante, Zola, Wilde, Orwell,
A mesura que vagi podent, doncs hi entraran noves cosetes...
No vull pretendre fer creure que el què dic sigui cert, ni tampoc representatiu, això es veu fent un parell de nombres a costat:
Per cada dia que passes, el mundus en passa més de 6.000.000.000 (a bon entenedor...)
Res, voici el llistat de gent literada que desperta interessos:
Monzó, Mendoza, Kundera, Neruda, Calvino, Barril,
I els morts literats que els els desperten a ells:
Shakespeare, Cervantes, Dante, Zola, Wilde, Orwell,
A mesura que vagi podent, doncs hi entraran noves cosetes...
7 de juny 2004
Material de denunci
Per si t'interessen aquestes coses:
Estem dissenyant un portalet que reculli una d'aquestes flors que internet ha portat: els denuncis...
N'hi ha força, d'alguns més subversius, i la iniciativa aglutinant, més sòlida i didàctica que he vist fins ara, doncs els d'Espiral. Mira les indicacions, els tallerets i, també, a la seccioneta de denunciants.
I ja que hi som, aquest escriptor, Larry Flynt.
Acabo de sentir, en un intent (més) d'apropiar-se coses de tots, la propa del pepé: "vota partit popular. passa-ho!". Us recorda res? Mareta...
Estem dissenyant un portalet que reculli una d'aquestes flors que internet ha portat: els denuncis...
N'hi ha força, d'alguns més subversius, i la iniciativa aglutinant, més sòlida i didàctica que he vist fins ara, doncs els d'Espiral. Mira les indicacions, els tallerets i, també, a la seccioneta de denunciants.
I ja que hi som, aquest escriptor, Larry Flynt.
Acabo de sentir, en un intent (més) d'apropiar-se coses de tots, la propa del pepé: "vota partit popular. passa-ho!". Us recorda res? Mareta...
3 de juny 2004
Un dia de deix
Ves, avui, per exemple...
Donat a la voracitat de la llum, m'he estat ficant per diverses pàgines, ben entretingudes totes, heus aqu@ què n'he cregut treure, aixins més o menys discursivitzat:
El matinet he començat amb una llista de dictadors esponsoritzats dels Estats Units, me n'he fet un mapet, la mar de mono i que feina rai encabir-los tots (quin patir), però algun dia (n'he de menjar, de sopes) potser en faré un mapa com aquests amics holandesos que vigilen el panorama de grups d'interès a Brussel·les. Què us en sembla? Au, comenteu el que vulgueu...
Que si naps que si cols, he anat a petar a un escrit antisemita (El jueu internacional)que ofenia bastant seriosament els jueus americans, i sabeu qui l'escrivia? Henry Ford, el maco que es va forrar amb les guerres mundials mentre servia tancs a un i altre bàndol, i res, llavors m'hi he amorrat una micona, per arribar a una xarxa de persones i documents que es diuen jueus i professen l'antisionisme: d'allà es podia llegir aquest article d'en Lenni Brenner sobre el paper dels zionistes en la segona gran guerra.
Què més?, ah, a aquestes alçades ja estava tipet de mites i coses certes-no certes, i tot intentant verificar per aqu@ per all@, doncs m'he trobat un (simpàtic) diccionari escèptic, i res, m'ha fet gràcia, tot i que és tan poc falsejable com la majoria de totes les pàgines i paginotes que he estat remenant que gosen parlar d'aquests assumptes; l'una remet a l'altra, que remet a l'altra, que desacredita aquesta i la de més enllà, en fi, ja se sap, temes calents, oi?
Que dius, parlem de temes calents: la guerra freda; he trobat aquest portal, que si no he pogut contrastar i verificar encara, doncs aviat en podré dir més, però sembla gros, però en tot cas, gairebé tan gros com la biografia no autoritzada de ...
No en sé res, del tal Tarpley; encara no sé si això és bo o dolent. En parlarem.
Tornant al b@rn després de rodar el m@n, hi he trobat això, que hi deu haver milions de llocs millors, però per alguna cosa es comença
D'això, si em voleu comentar res, endavant
Apa, salut
Donat a la voracitat de la llum, m'he estat ficant per diverses pàgines, ben entretingudes totes, heus aqu@ què n'he cregut treure, aixins més o menys discursivitzat:
El matinet he començat amb una llista de dictadors esponsoritzats dels Estats Units, me n'he fet un mapet, la mar de mono i que feina rai encabir-los tots (quin patir), però algun dia (n'he de menjar, de sopes) potser en faré un mapa com aquests amics holandesos que vigilen el panorama de grups d'interès a Brussel·les. Què us en sembla? Au, comenteu el que vulgueu...
Que si naps que si cols, he anat a petar a un escrit antisemita (El jueu internacional)que ofenia bastant seriosament els jueus americans, i sabeu qui l'escrivia? Henry Ford, el maco que es va forrar amb les guerres mundials mentre servia tancs a un i altre bàndol, i res, llavors m'hi he amorrat una micona, per arribar a una xarxa de persones i documents que es diuen jueus i professen l'antisionisme: d'allà es podia llegir aquest article d'en Lenni Brenner sobre el paper dels zionistes en la segona gran guerra.
Què més?, ah, a aquestes alçades ja estava tipet de mites i coses certes-no certes, i tot intentant verificar per aqu@ per all@, doncs m'he trobat un (simpàtic) diccionari escèptic, i res, m'ha fet gràcia, tot i que és tan poc falsejable com la majoria de totes les pàgines i paginotes que he estat remenant que gosen parlar d'aquests assumptes; l'una remet a l'altra, que remet a l'altra, que desacredita aquesta i la de més enllà, en fi, ja se sap, temes calents, oi?
Que dius, parlem de temes calents: la guerra freda; he trobat aquest portal, que si no he pogut contrastar i verificar encara, doncs aviat en podré dir més, però sembla gros, però en tot cas, gairebé tan gros com la biografia no autoritzada de ...
No en sé res, del tal Tarpley; encara no sé si això és bo o dolent. En parlarem.
Tornant al b@rn després de rodar el m@n, hi he trobat això, que hi deu haver milions de llocs millors, però per alguna cosa es comença
D'això, si em voleu comentar res, endavant
Apa, salut
1 de juny 2004
Les continuïtats de la cultura
Estic preparant un assaig sobre la manera que se m'ha mostrat com els cultivats anglofrancoalemanys han canviat Europa...
Aviat intentarem parlar-ne, amb alguna cosa de nou o de bo, que no és poc, oi?
En Zola ja el tenim embastat, de moment satura un caràcter aixins de fascinant i, encara més, combatiu (vegeu un envio/enviat anterior, i pendents d'alguns dels portalets dedicats a ell que he trobat pels ll@cs
Apa, salut!
Aviat intentarem parlar-ne, amb alguna cosa de nou o de bo, que no és poc, oi?
En Zola ja el tenim embastat, de moment satura un caràcter aixins de fascinant i, encara més, combatiu (vegeu un envio/enviat anterior, i pendents d'alguns dels portalets dedicats a ell que he trobat pels ll@cs
Apa, salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
