De noms

Avui QM, l'òptim articulista de LV, a banda d'escriptoràs de Ca Nostra, n'explicava una que jo he viscut en els meus anys d'estudiant, sobretot els darrers en què vaig coincidir amb orientals.

Ben veritat, com ell deia, no que els anglesos individualment siguin incapaços de pronunciar res que no sigui thickety thistle (encara que tots plegats munten un consens força xenoignar cobert d'una pàtina exòfila que comença i acaba en algunes barriades i restaurants fusion de grans ciutats britàniques que comencen per L); el problema ver, crec, és que també els mateixos orientals o no occidentals, estan entrant en el joc. Se't presenten rebatejats directament! Em dic Charles (!?), Frank (!?), Emily (!?); i tot, per amagar noms no pas tan complexos o impossibles... Desolador, haver-se d'estar de sentir un Xin Hua, una Wan Lin, o un Txol Sun. Jo, m'agraden els noms de debò, què he de dir.

Per cert, quin estil en homenatjar en JMP, aquell periodista que retransmet els partits del FCB, oi? chapeau, tu!