S'ha de poder dir tot. Amb respecte, però. No ha estat el cas quant a un trist episodi, ara en les aparents beceroles, que saps on comença però no on acabarà. D'acord, "sostrejar" no és el paradigma del respecte pel pròxim; d'acord, també, que en una primera llegida d'alguna de les coses que escriu el Dr. Enric Vila, hi ha persones que, a primer cop d'ull i amb la pell prou fina, en podran sortir escaldats. S'arreglaria, ai las, amb una rellegida. Agafar i dir: "què està dient?" i, amb més esmerç, veure: "ah, doncs no n'hi ha per tant; ai, trobo que diu les coses com estan".
Però el discurs d'aquest senyor no cau en el barroerisme tan deplorablement recorrent aquests dies d'èter... Barroerisme que a d'altres els ha faltat temps per infilar, zitzànnia gratis et [...] dei.
Aquests altres, alguns mitjans --es diu el pecat, no el pecador- s'han afanyat a esbombar les suposades "ofenses" per difamar sobre aquesta persona que empra intra limites la seva llibertat d'expressar-se com volia sense fer mal. Valoreu-ho per vosaltres mateixos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada